Mirant, mirant aparegué

Anjoc és un xicotet país envoltat de mars antigues, amb valls capritxoses i deserts immensos, un lloc on no hi havien espills. Els seus habitants compartien els menjars i els deures quotidians però no es coneixien. Cadascun de'lls parlava una llengua diferent. Ningú sabia com havien arribat a aquell país ni com havien nascut o per qui havien estat engendrats i per tant mai havien establit cap tipus de relacions els uns amb els altres més enllà de la visió fugissera i momentània dels dies. Cadascú pensava que quan arribara el moment de desaparéixer (si no eren immortals) ho farien tots llunts i a la vegada. No obstant pensaven i veien els altres anjocs (els anomenarem així) i fins i tot es preguntaven si aquells altres éssers animats podrien aportar-los alguna cosa.
Un dia un jove anjoc feu un forat a ca seua, les cases dels anjocs només tenien portes, i així els altres habitants quan passaven vora seu començaren a observar-lo, a escodrinyar, a mirar i a interessar-se pel que feia, al principi només era un sentiment nou que podríem dir "curiositat" però aquest terme ells no el coneixien. Passaren els primers dies i també eixa nova sensació que havia despertat aquest novedós fet i ja quan el anjoc que feu el forat a la paret de sa casa s'havia habituat de nou a la quotidianitat es trobà de sobte una pedreta a l'ampit de la finestra. A partir d'aleshores dia sí, dia no, nous objectes hi començaren a aparéixer, i també observa sorprés que alguns del altres habitants començaven a fer finestres a les seues cases.... Així començava un fet que canviaria per sempre les vides d'aquells habitants, però encara els quedava molt per fer, encara havien d'inventar una comunicació, un llenguatge i moltes altres coses més que els portaria a fer-se preguntes, a fer-ne, a plantejar-se nous conceptes, com ara "dubte" "amor" "amistat" "por" "enveja" "mentides" "gratitud" i encara molt més difícil destriar quines eren bones o dolentes, o com emprar-les per ser bones o dolentes..... però d'això encara falta que passe molt de temps , ara només han obert una finestra el que vé més endavant anirem descobrint-ho...amb el temps.

Aquest és el meu primer post, no sé encara si serà el primer o l'últim que hi escriga i va per tu greg :)*** i també per a tu brisa.