El meu nou amic joan ( Se'n recordeu d'ell?) ha vingut a visitar-me aquest dies i m'ha posat al dia dels últims avanços dels anjocs. Ja us els contaré més avant, però ara m'agradaria que escoltareu un trosset d'una de les nostres converses:

- Voldria preguntar-te una cosa que m'ha estranyat molt aquest dies que porte ací al teu pais. Em digué joan.
- Digues, ja saps que les teues preguntes m'agraden molt perquè em fan pensar en coses que que creia que ja no necessitaven respostes. Li vaig dir.
- He observat els carrers plens de lumenetes, les botigues plenes de garlandes, la gent amb bosses plenes de coses i els seus rostres mab grans somriures i sobretot com molta gent no pra d'abraçar-se i besar-se i es diuen coses i tornen a besar-se i abraçar-se. La gent d'aqquest país és així sempre?
- Heheheehe. No joan ,no és que estem en Nadal. Li vaig respondre.
- I què és el Nadal?, preguntà ell inquiet com sempre.
Em vaig quedar pensatiu perquè veritablement no sabia ben bé què respondre-li. No havia de tardar molt perquè clar si no li respons de seguida no ho entén. Aií que vaig intentar explicar-li-ho de la manera més senzilla possible.
- Bé joan, el Nadal és un període de festa, en el qual originariament en la nostra societat estava lligat exclusivament a la religió....
- Què vol dir religió? m'interrompe.
- Bé és una mena de ritus, de costums marcades per unes crrences... ja en parlarem més avant d'això , ara deixa'm que cabé de contar-t'ho.
Com deia era un festa que conmemora el naixement d'un dels déus dels homens.És una festa per tant de caracter familiar, una festa per a la família, on sobretot aquells éssers volguts que han estat fora per motius diversos s'arrepleguen al voltant de la casa patriarcal per estar junts i compartir l'alegria d'estar amb les persones que estimes.
- però ací tots són família, perquè tot el món es besa i s'abraça els uns amb els altres? em digué joan.
- No, el que passa, és que amb el temps les societats han anant modificant les essències de les festes i aquestes han anant perdent el valor inicial que hi tenien. Per exemple hi ha humans que no hi tenen família, i viuen al carrer; també humans solitaris i que no tenen qui els estime; humans que no coneixen estes festes i per als quals són dies com els altres en què el més imporatnt és sobreviure buscant alguna cosa per menjar....
- però aleshores perquè tots semblen feliços? em pregunta joan.
- Tu ho has dit, ho semblen. La felicitat no coneix temps ni espai, i per tant molt menys uns períodes i unes dades. L'avanç de les societats humanes no sempre o quasi mai ha estat mogut cap al desenvolupament personal i íntim de les persones sinó més bé al contrari han estat propiciades per al buidatge d'emocions sinceres. Però no cregues que tots els humans són així, també hi han que durant tots el dies de l'any ajuden i s'impliquen en el benestar dels més desvalguts amb una generositat sense imposicions, per a mi això seria el Nadal en els seus origens , el Nadal és la generositat gratuïta cap als altres perquè tots els humans som com una família, tots compartim alegries, amors, tristeses, plors i esperances.
- Aleshores quin sentit té marcar només uns dies per fer això? Em digue joan.
- Per a mi cap, li vaig respondre.
-Encara que potser bònic mantenir l'essència dalgunes tracioons, sense oblidar però que les tradicions no han de marcar les pautes dels nostres cors, ni dels nostres actes.
- No acabé d'entendre't. Digué joan.
- Mira jo et faré ara unes preguntes i tu em contestes val?
- Si tu en el teu país veus un anjoc al carre i te fred, t'esperes a una època concreta per ajudar-lo?
- No, jo li donaria una manta de seguida o el duria a la vora de la meua llar. Digué joan
- Si al teu pais un amic està trist i sol que faries buscaries uns dies concrets per a donnar-li un bés uo una abraçada?
- No , ho faria de seguida tan aviat em fos possible.
- Molt bé, i si tens una mic o un familiar llunt esperaries a un dia en concret per parlar amb ell o anar a visitar-lo?
- No, també ho faria en el moment que poguera.
- Doncs bé, per a mi que no crec massa en les religions, però agafant les paraules d'una amiga el NAdal seria això: la preocupació i l'interés constant per la gent que estimes i per la gent que et necessita, per quells que sofreixen qualsevol tipus de marginació o malaventurança i això no és la tasac d'uns dies concrets sinó de tots el dies.
- Ah ara ja ho entenc! digué joan.
I apropant-se a mi em feu una abraçada i em donà un bes i em digué a l'orelleta:
Tu que saps més d'aquest món que no jo repartix-lo amb la resta d'humans ....

Així que us el done a tots. El que hui siga 24 de desembre no té cap importància, la importància recau en el regal gratuït i la recepció voluntària.