Avui no parlare d’amor
sinó de coses senzilles.
del meu gos quan passegem per les vesprades,
de la seua plena alegria d’eixir
i olorar els arbres i el banquets,
dels seus ulls rodons quan em miren
i em diuen t’estime.
No avui no parlaré d’amor
sinó de coses senzilles.
De les noves cortines
i dels dies feiners
en què una música
m’acompanya mentre netege
com un frec suau, una dèbil esgarrifança.
No, avui parlaré
de coses senzilles.
Del vespre que passa
i del sol que es pon rere la muntanya
mentre el llebeig acarona
la pell i la fa tremolosa.
No , avui no vull parlar de res
sinó de les coses senzilles.
Hui no sé ben bé quins pensaments m'arrosseguen, incòmode i inquiet busque en mi allò que crec conéixer. No sé quan tornaré a escriure ací, potser demà hi torne. Ara joan i jo ens n' anem de viatge. En la seua nau El temps no és línial ni comptable . Em deixe endur perquè hi confie...
3 comentaris:
Brisa
Querido amigo las cosas importantes de la vida a veces las van conformando las cosas más sencillas, esas cosas que enumeras también de alguna manera representan el amor. Sigue confiando y descansa.... Un besito y un abrazo
Les coses senzilles són sens dubte el condiment de les nostres vides...
Marcel·lí
http://blogs.ya.com/bohemiachampain
I tanmateix les teves paraules han desgranat amor. Amor en la nostra quotidianeïtat, tants de cops desapercebut, ignorat.
Que el neguit que t'ha acompanyat avui trobi el camí de la tranqul·lat.
Publica un comentari a l'entrada